De totes les Arestes Brucs la del Sentinella és una de les més famoses: estètica, amb roca excel·lent i situada en un dels racons més tranquils del Serrat té tots els al·licients per fer-nos gaudir d’una ascensió de primera categoria tot i la seva escassa longitud. Re-equipada amb químics,s’ha canviat l’esperit de la via, adreçant el traçat i fent-la més directa… Hi hauran opinions per tots els gustos, però és una ascensió obligatòria i del tot recomanable.
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Grau: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Exposició: Mitjà/alt
- Compromís: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.
-
- El Sentinella ens dóna l’esquena quan traiem el cap per la Plantació
-
- 1a tirada
-
- 2a tirada
-
- Darrers metres de la via
-
- Ressenya de la via
L1(V+)
Ens enfilem a l’agulla escalant en tendència a la dreta per anar a caçar el primer químic, que es troba força amunt. Seguim recte fins a la segona assegurança que també allunya, però la qualitat de la roca dóna molta confiança. Ara la paret s’adreça del tot i ens trobem amb el pas més complicat del llarg, però que es troba ben protegit. Seguim escalant recte amunt fins situar-nos a un forat on podrem prendre una mica d’aire i col·locar una plaqueta recuperable a un cap de burí. Una altre volta vertical i excursió fins al següent pnt d’assegurança. Una mica cap a la dreta per xapar el darrer químic del llarg i una altre passejada ara menys vertical fins la reunió. Surt un llarg de 45 metres, amb les assegurances justes però sense ser realment exposat.
L2(V+)
Sortim de la reunió per terreny vertical a la caça d’un burí una mica rovellat que es troba a uns cinc metres. Un cop xapat escalem uns pocs metres verticals per després seguir per terreny una mica més ajagut. Aquí hem de navegar i trobar la següent assegurança, força amunt. Potser escalem una dotzena de metres entre el burí anterior i la següent xapa. De seguida l’escalada torna a guanyar verticalitat i podem xapar un parell d’assegurances més. Superem un còdol característic gegant i seguim fins a la reunió. Aquesta tirada resulta bastant exposada encara que és més senzilla que l’anterior. Nosaltres vam trobar quatre assegurances per quasi 50 metres de corda.
Descens:
Fem un ràpel de 40 metres per una instal·lació que es troba a la vessant nord.
El que més m’ha agradat:
- Roca immillorable.
- Sostinguda i divertida.
- Del tot recomanable, tot i que s’ha d’anar mentalitzat per escalar entre assegurances.